D’un en un, mantenint les distàncies

Mentre no es confina Madrid, de les informacions sobre com s’encomana el coronavirus és fàcil arribar a conclusions que, si no anem errats, sense baixar la guàrdia, vull dir amb la higiene que ja sabem, i amb responsabilitat individual i comunitària, farien més portable aquest confinament obligat i solidari que estem vivint.

Tot sembla indicar que si cadascú es mou a una distància de metre i mig, i encara millor de dos metres, el perill de contagi s’esvaeix.

Si això és així, més enllà dels que, per desgràcia, han de seguir “aïllats”, i dels professionals de la salut que han de dur els equips d’autoprotecció necessaris per aplicar les cures corresponents, voldria dir que la resta de la societat, guardant les distàncies citades, podria moure’s i continuar activa.

Per poc que rumiem, moltes feines, també les presencials, es poden habilitar mantenint aquesta distància de seguretat, tant a les fàbriques com al despatx, al transport, al comerç... També en el lleure, sortir a passejar, o fer esport d’un en un, tampoc hauria de comportar cap risc.

Aquesta situació durarà estona. M’agradaria veure aviat la gent gran, cadascú amb el seu familiar habitual, i els més petits en família, prenent el sol, mantenint les distàncies. Mentrestant #joemquedoacasa.