Coronavirus

Segons sembla, algunes persones creuen que el virus l’han de fer marxar a cops d’escopeta, cantant una marxa de guerra. Senyors, no ens cal que facin el paperina o la cara d’angoixats i que pateixen molt pel poble, els metges ja ho fan i segur que ploren més d’un cop, en veure que no han pogut fer res més per alguns pacients que, amb més material, podrien haver sanat. Molts no han dormit, els sanitaris, cap. Han fet dobles torns per nosaltres, sí, per nosaltres, sense mirar si som blancs, negres, d’esquerres o de dretes. Ho donen tot per la població.

Podria dir cap governant o partit polític que hagi estat una nit sense dormir per la gent tocada pel virus?

Ni els uns ni els altres poden donar cap consell a ningú, el que sí que poden fer és ajudar, i no precisament amb paraules de coratge. El coratge és per als familiars. El virus no el vencerem units, Sr. Sánchez, precisament ho hem de fer separats, però amb el suport de totes les entitats, de tots els governs, de tots els colors que siguin.

Els xinesos, que moltes vegades són menyspreats, han sabut estar més units que mai, tots són molt treballadors. Ara ja poden cantar victòria, ho podrem fer nosaltres? Mentre hi hagi tants caps quadrats que hi volen dir la seva, potser haurem de morir tots en l’intent.

Aquí no hi haurà ni unió, ni separació, ni tornaran diners, ni els multaran per moltes coses. Però saben, senyors governants, el virus no ho sap, ni ho veu, ni fa distincions.

A lluitar tots!