És una obvietat que la millor manera de connectar amb una obra d’art és la seva contemplació en directe, que anar al teatre no és el mateix que veure una representació en una pantalla assegut al sofà de casa... I així podríem continuar. Aquests dies ha esclatat una petita polèmica en el món de l’art, sobre el perill que el confinament ens porti a una excessiva virtualització del gaudi artístic i cultural. No penso que això sigui així. El que el confinament ens pot aportar és la troballa de noves vies d’expressió artística que complementaran les ja existents. La història de la cultura i l’art ens ho demostra. No pretenia ser el cinema una manera d’enllaunar el teatre? O pel que fa als mitjans, la televisió no havia de posar fi a la ràdio?, ara més viva que mai.