El mal ús del poder

Gairebé a tothom li pugen els fums quan aconsegueix ascendir a ser un alt càrrec. Només uns pocs que s’han alçat des de baix estan lliures de no caure en la temptació de l’arrogància, tot i que això no és gaire habitual en una societat en què els endolls sense cap mèrit són molt més assidus que els coneixements curriculars.

I quan aquesta dubtosa promoció va acompanyada d’una remuneració fixa, bastant exagerada per la tasca que s’ha de realitzar, l’individu en qüestió passa a convertir-se en un interessat amb carència d’empatia i memòria selectiva.

Eurodiputats nedant entre bitllets mentre viatgen, i caps polítics de tots els colors imaginats, també formen part d’aquesta secta egocèntrica, incapaç d’afavorir ni per un instant la humil classe social. Tanmateix, en moments com ara excepcionals, podem agrair als mercenaris del benestar que s’hagin tret davant de tothom la mascareta per tal de veure’ls venir de cara quan els haguem de tornar a votar.