Però en quin país vivim?
Això del coronavirus deixa al descobert una realitat i despulla unes vergonyes a casa nostra que sabíem que hi eren però que volíem amagar. A les provincias, a les comarques del nostre país, hi ha economia submergida, pobresa, falta de subministraments, gana (sí, sí... gana!), llars en condicions deplorables; drames que fan esgarrifar! Creu Roja i altres institucions semblants, voluntaris i serveis socials de diversa índole fan el que poden: posar pedaços a una situació enquistada... Menjar per avui, més gana per demà. I moltes d’aquestes persones sense accés a ajudes. Estat del benestar? Quin benestar? Explica-ho a les persones que pateixen el drama! I ara cal sumar-hi la por i el perill de contagi! Amb tota aquesta crisi (sanitària i econòmica) i tota la merda que ja s’arrossegava d’abans (i de sempre, oi?), quants anys haurem retrocedit? Les desgràcies mai venen soles; i amb cançons i bons desitjos no anem enlloc. Per quan (Europa) la impressió de diners per injectar líquid a la població?
Com sempre, anem tard i malament.