Opinió

Raça humana

Nens i nenes sense vacunes

Podríem dir que aquest virus és tan bon estrateg que per sobreviure ha inoculat en el debat públic la desconfiança envers la medicina que pretén erradicar-lo. Que el 47% de la ciutadania sigui reticent a vacunar-se pot posar en perill la campanya d’immunització i mantenir activa la línia de contagi. Veurem què passa. És raonable pensar que amb bona informació –i és legítim reclamar-la– la percepció variï. Però ara deixem de mirar el melic d’aquesta societat instal·lada en un nivell de salut més que acceptable per ampliar el focus cap a altres parts del món on la Covid ha dificultat l’accés als tractaments necessaris per combatre mals que per a nosaltres ja no són una amenaça: la poliomielitis, el xarampió, el còlera, la diftèria o el tètanus. La realitat és –o era– a la vegada dura i esperançadora: actualment encara hi ha 14 milions d’infants que a causa de la guerra i l’empobriment no disposen de protecció sanitària, però també s’ha de celebrar que en les tres últimes dècades s’hagi reduït la mortalitat infantil un 59% (1990: 12,5 milions de nens i nenes morts abans de complir 5 anys; 2019: 5,2), la qual cosa és deguda bàsicament a l’augment de la cobertura de vacunació (dades de la Unicef). Però ara desenes de països s’estan quedant sense subministraments a causa de les mesures de confinament i el bloqueig de les comunicacions provocats per la pandèmia i es temen rebrots amb un impacte catastròfic sobre les poblacions més vulnerables. És bo saber-ho, prendre consciència que això també està passant mentre valorem el futur.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.