Ens hem de sobreposar (qui vulgui, que a llançar la tovallola tothom hi té dret) a aquesta època en què el contacte social està proscrit (per un virus, no per la llei, si fos així cridaria a la desobediència) a còpia de paciència i l’aprofitament de recursos tècnics que, en les circumstàncies actuals, salven els mobles. Alguns festivals literaris recents (i més que n’hi haurà) han hagut de renunciar al públic presencial en tots els seus actes. El contacte, com més estret millor, entre lectors i autors és la base d’aquestes trobades. En comptes d’això, es faran sessions en streaming, en la fredor d’un plató. Per descomptat que millor això que res; a més, quedaran per a la posteritat, però afegim una carència més a les provocades per la pandèmia.