Solitud

Divendres es va constituir el Parlament i alguns encara no tenen clar quin paper els ha atorgat els electors. I Cs n’és l’exemple perfecte. Encara no han paït que hagin perdut trenta diputats –sense dimissions, per cert– però continuen sent els mags de l’espectacle previsible i poc efectista. Tenen tantes ganes que se’ls vegi que critiquen Maragall abans de sentir-lo i marxen quan ha parlat la nova presidenta. Evident. Només parlen per a la meitat de catalans. Quan Carrizosa parla, per a quina meitat de catalans parla? Què passa amb els que ens deixa de banda? S’imaginen que la resta de grups hagués marxat cada cop que Cs ha dit alguna cosa que no els agrada? Haurien quedat sols a l’hemicicle. Ara, que, de fet, ja ho estan.