Avui fa dos anys

Ens queda lluny en la memòria però tots ho tenim ben present. Avui fa dos anys que un desconegut virus ens obligava a tancar-nos a casa atemorits per no contagiar-nos del veí. I encara ara en paguem les conseqüències amb restriccions, uns amb mascareta i d’altres sense, o unes vacunes que no han arribat igual a tots els països del món, per fer-nos forts davant un coronavirus i les seves variants. La pandèmia ens ha fet més vulnerables, ha castigat els més desafavorits i els més fràgils hi han perdut la vida. No en sortim exhausts i abatuts que ja ens trobem entomant una guerra al cor d’Europa amb més patiment i destrucció. I el pitjor de les guerres és que tothom sap quan comencen però mai quan acaben.