La democràcia està de PEGAsus

El partit polític engominat va desfilar pel govern sense despentinar-se, col·laborant en l’espionatge a l’oposició i tanmateix a l’operació Catalunya. Crispa escoltar com M. Rajoy negava amb fatxenderia aquesta infesta pràctica de clavegueram, ara que Villarejo ha destapat que estava implicat fins a les celles en tan desmesurat desgavell. Des de Trias, Pujol i Mas, el darrer perjudicat a les eleccions del 2012 per falses acusacions sobre comptes a Suïssa, en una cortina de fum per tal de desviar l’atenció envers la llibreta de Bárcenas, seguit de Puigdemont i la resta d’exiliats i presos polítics, així com d’alguns familiars, passant i no de puntetes pels advocats d’aquests també durant el judici del procés, són víctimes d’aquest despropòsit tan subtilment ideat, que per fi s’ha destapat. Queda palès que l’independentista que resulti incòmode per mantenir la unió de la pàtria és subjecte actiu per ser vulnerada la seva privacitat. Mentre que Valtònyc continua lluny de casa, llibertat que va perdre en rapejar sobre el rei emèrit, el monarca torna a la seva amb parada a Sanxenxo, més cofoi que mai després d’haver-se arxivat les seves causes de corrupció, a raó d’una prescripció al meu parer mal emprada. El pitjor és que la societat, tipa de sancions tèbies a qui es mereix un càstig sever, lamentablement ja assumeix aquesta metodologia política tan poc ortodoxa, com la que ens toca aguantar sense lluitar.