Donar-li temps al temps

Amb l’evolució de les noves tecnologies, el temps sembla que passi massa ràpid, o almenys jo ho sento així. Crec que cada cop soc més impacient: ho vull tot al segon i si no em va internet em poso dels nervis, en comptes de cercar una solució.

I crec que això no em passa només a mi. El problema és que vivim en una societat consumida per l’estrès i la pressa per fer qualsevol cosa, anem corrents als llocs, no volem esperar per a res. Per exemple, amb la nova actualització de WhatsApp, pots escoltar els àudios a fins a dues vegades la velocitat normal que abans tenien les notes de veu. És un clar exemple que volem passar tan ràpid com sigui possible pel temps, que tot passi de pressa, que tot acabi, però no ens parem a pensar i a dedicar temps a allò que fem. Gaudir dels petits moments. No sempre cal arribar a tot, no sempre pot sortir tot bé, però el que cal tenir clar és que no es pot viure amb pressa. Com diu la frase feta, a la curta o a la llarga, el temps tot ho ateny.