Opinió

Preservatius de proximitat

Però ja ho deia aquell: la vida és ‘ondoyante’

De la gimcana de Vilassar de Mar una de les coses més intrigants és el possible perfil humà dels organitzadors municipals de l’efemèride. Una opció és que siguin provocadors nats i/o que, per un dèficit de popularitat, es deleixin per sortir als mitjans. O que, per una necessitat de pràctiques masoquistes, el desig insatisfet els hagi precipitat inexorablement a la flagel·lació d’internet. Però més probablement, com els passa a molts que des de la política es dediquen a la cosa pública, és que viuen en un món paral·lel al del comú dels administrats, un espai nirvànic sense contraindicacions ni efectes secundaris: un metamon, que diria un emergent, la part alíquota del metavers que correspon a la virtualitat vilassarenca. Perquè s’ha de venir d’Oix per sortir a escena amb un diorama de preservatius, vulves de plastilina, llavis d’adolescents i mel per llepar, i no preveure la tempesta d’olles bullents, de raons, sí, i també de fariseisme, que els plourien d’arreu. Però, ja ho deia aquell: la vida és ondoyante. Mirin: servidor vaig entrar a l’institut als 10 anys per fer-hi 1r de batxillerat i en vaig sortir amb 60 acabat de fer un 2n d’ídem; l’estada em va permetre contemplar algunes curiositats relacionades amb l’adolescència que aconsellarien posar una mica d’aigua al vi de Vilassar.

El paper és curt i n’explicaré només una. El 1989 el Dr. en antropologia Chimo Fernández de Castro i de Trinchería (densa prosàpia!), professor a Olot, un dia, no pas a l’aula ni a dins de l’institut: va posar-se a fora, al carrer, amb una capsa plena de preservatius i els repartia als estudiants que en volien un. Pares, col·legues i premsa li van dir de tot, l’autoritat educativa va “aconsellar-li” de canviar de centre, etcètera. Al cap de poc Ensenyament va organitzar un programa d’educació sexual per als instituts; un dia amb el director vam tenir curiositat per veure com anaven aquestes sessions i vam visitar l’aula on es produïen. Una noia, psicòloga, tenia una tauleta de fusta de la qual emergien penis de làtex d’unes dimensions molt optimistes i, amb veu melodiosa –era d’origen argentí–, anava fent passar nois i noies per tandes que anaven cobrint aquells apèndixs amb un preservatiu. Els alumnes ho feien amb docilitat i, tot i que encara no s’havien popularitzat els mòbils, amb cara d’avorriment sideral.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.