La solidesa dels Bertrana
La Nit dels Bertrana és un exemple de resiliència de la societat civil gironina
El dimarts 20 torna la nit dels Premis Literaris de Girona, que han incorporat el premi Aurora Bertrana de traducció, fent justícia a la figura literària de la filla de Prudenci Bertrana, l’escriptor que va donar nom al primer guardó de novel·la el 1968, fa 55 anys. La Nit dels Bertrana és un exemple de resiliència de la societat civil gironina. Des de fa anys les institucions s’hi han abocat i també les editorials del Grup62, però els Bertrana van haver de superar una dura travessa del desert en els darrers temps del franquisme i anys d’incerteses quan a cada edició es reinventava la nit dels premis en espais diferents, amb sopar o sense, amb el públic dret o assegut, amb presentadors de casa o famosos... El darrer moviment de la Fundació ha estat avançar la tria dels guanyadors al mes de juny, fent que ara es puguin presentar els llibres, en una decisió pragmàtica que treu emoció i sorpresa a la vetllada. El premi de poesia Miquel de Palol, que arriba a la 45a edició, és el segon que es va incorporar al cartell, el 1978, i s’hi van anar afegint el premi d’assaig Carles Rahola (1980) i el premi de literatura juvenil Ramon Muntaner (1986). Després es van crear els premis Cerverí a la millor lletra de cançó (1996) i el Lletra per a projectes digitals de literatura catalana (2001). Pel camí ha caigut el premi Francesc Eiximenis d’assaig religiós, creat el 1988. Quan es fa memòria dels Bertrana s’ha de recordar que el primer guanyador va ser Manuel de Pedrolo amb Estat d’excepció, que per culpa de la censura no es va publicar fins al 1975, amb el títol Acte de violència. Tornant al reconeixement d’Aurora Bertrana Salazar (Girona, 1892 - Berga, 1974): és el primer premi amb nom de dona, tot i que fa anys que els jurats són paritaris o, fins i tot, amb majoria de dones, com el de novel·la, en què són quatre a un. L’Aurora Bertrana va publicar novel·les, relats curts, llibres de viatges i dos volums de Memòries que són una joia i que s’haurien de reeditar (l’edició de la Diputació del 2013 s’ha exhaurit). Va ser una persona avançada al seu temps (als anys vint va formar un tercet de noies que tocaven jazz a França) i sempre va tenir clar que la seva vocació era ser escriptora. La participació de l’edició d’enguany en els premis ha baixat respecte als dos anys precedents, afavorits pel confinament. Només resta demanar contenció en els discursos polítics, que la Nit dels Bertrana ja té prou tradició.
