A la tres
Minoria absoluta
“Pere Aragonès haurà de decidir si la confiança per governar li va arribar del Parlament o de santa Rita
El projecte de llei del pla estadístic de Catalunya no seria d’aquells que generen debat polític ni interès mediàtic. Més aviat és dels que entren i surten del Parlament sense esmenes ni soroll. Gairebé un tràmit amb suport a la búlgara del qual no n’hauríem sentit ni parlar si no fos perquè avui és la metàfora de la debilitat del govern de Catalunya. Fa una setmana, la presidenta del Parlament i líder de Junts, Laura Borràs, avisava Pere Aragonès que, trencat el pacte d’investidura, perdia la “legitimitat” per governar. Errava, segurament, en les paraules, però no en el missatge, i el president va preferir mirar el dit i no la lluna que ahir va començar a caure-li al damunt.
Prenguin nota dels números: 33-59-39. No són la combinació guanyadora de cap sorteig de loteria, sinó la combinació perdedora de vots (a favor, en contra i abstenció) que marcarà el futur de la legislatura. No és que governar en minoria sigui il·legítim, que no ho és; ni tan sols impossible, que tampoc; però apel·lar a la complicitat de la Catalunya del 80%, quan ja no pots convèncer la Catalunya del 52%, com a mínim resulta naïf i impropi del campió de la realpolitik independentista, que és el paper que ha decidit fer ERC en aquest moment del procés.
La qüestió és que ERC empeny sola, Junts i la CUP se’n desmarquen i el constitucionalisme –com sempre fa– ajunta les files deixant clar que ara esclafa el pla estadístic i demà uns pressupostos vitals en aquest moment de crisi, perquè l’objectiu de fons és posar fi a la molesta majoria independentista i, si és possible, posar fi a l’independentisme. S’ha de ser tossut per insistir a plantejar baralles de bons i de dolents, quan del que es tracta és de diferents que necessiten aliar-se per avançar. Sempre s’ha tractat del mateix. Pere Aragonès s’hauria de preguntar per què va ser investit president tenint només 33 diputats de 135; per què va bastir unes aliances i no d’altres; amb qui comparteix visió de país i principis fonamentals i amb qui no. I després decidir si la confiança per governar ve del Parlament o de santa Rita...
