El BarMar continua en el costat fosc
Fa un mes i mig que la canalització submarina BarMar va aturar a Hostalric definitivament el projecte de connexió gasística amb França conegut com a MidCat. Passat aquest període, el més calent és a l’aigüera. Tant és així que el projecte continua envoltat d’una falta de concreció absoluta, un nivell d’informació que voreja l’opacitat i que fa témer que, com passa quan hi ha infraestructures energètiques pel mig, els interessos dels governs i les grans operadores, connectats massa sovint per portes giratòries, prevalguin per damunt de tot. Del MidCat se sabia per a què havia de servir, i també que generava urticària en el govern francès i en sectors ecologistes catalans. Del BarMar no se’n sap si se l’ha de considerar un hidroducte per transportar hidrogen verd de Barcelona a Marsella –funció que li obriria les portes al finançament amb fons de la UE– o si, mentre la demanda d’hidrogen sigui baixa, es podria aprofitar per mobilitzar gas, amb el que comportaria continuar transportant combustibles fòssils per molt que la pressió de l’Estat francès hagi aconseguit que el gas i l’electricitat d’origen nuclear tinguin l’etiqueta d’energia verda a la UE. No sabem quant costarà, com s’estructurarà el finançament ni tan sols els perfils d’empreses que podran acudir a la licitació de l’obra. Posats a no saber, tampoc queda clar si el tram del MidCat que està construït tindrà alguna utilitat o seran diners llençats en un sac que tenia un forat. No és gens estrany que tanta incertesa alimenti l’especulació que el BarMar no és més que una sortida endavant beneïda pel govern Macron per enterrar per sempre el MidCat i guanyar temps sense cap intenció de portar a terme la nova infraestructura.
El paper de la Generalitat en el BarMar és, en aquest entorn d’incògnites, més impredictible. Però els últims intents d’influir en les decisions estratègiques del sector energètic –la MAT, el mateix MidCat, l’infame magatzem Castor– han posat de manifest un cop més que els estats no tenen cap intenció de ser receptius a propostes que modifiquin els seus interessos i els camins traçats.