Opinió

A la tres

Serrat en la meva vida

“M’agradaria viure en una societat en què no es passés de la idolatria a l’odi, saltant-nos la discrepància

Hi havia discos que estaven literalment ratllats de tant com sonaven. El pare optava sovint per les ranxeres i els boleros, i de tant en tant se li filtrava una mica de flamenc i alguna folklòrica. Encara ara són les seves opcions predilectes. La mare se sentia atreta pel pop de l’època, així que, quan triava ella, s’evitada almenys sentir-me de fons rondinant. El consens musical entre el pare i la mare s’havia d’anar a buscar en els cantautors: Víctor Jara, Paco Ibáñez, Silvio Rodríguez... I entre tots els artistes de llengua castellana irrompien amb força les cançons en català de Joan Manuel Serrat. Disc que sortia al mercat, disc que s’incorporava a la col·lecció de casa i que ocupava un lloc d’honor a la col·lecció dels pares. És molt probable que Serrat sigui en bona mesura el culpable de l’aproximació al català de moltes famílies arribades de diferents punts de l’Estat. De l’admiració per les composicions del noi del Poble-sec i de xampurrejar les seves lletres es va passar a sentir atracció per la llengua del país d’acollida, fins al punt d’organitzar i prendre part dels primers cursos de català per a adults que es van organitzar a la meva ciutat, a través de l’entitat veïnal que el pare va presidir un parell de dècades. Després va venir la defensa de la immersió lingüística en barris d’immigrants on algunes famílies hi volien veure una imposició diabòlica. Per això Joan Manuel Serrat formarà sempre part de la meva història, i de la història dels pares.

I sí, m’hauria agradat molt que en el seu comiat dels escenaris hagués enviat un missatge diferent al món respecte a l’ús i la defensa de la llengua. Però encara m’agradaria més viure en una societat en què no abundessin les persones que passen de la idolatria a l’odi en qüestió de segons, saltant-se fins i tot els passos intermedis de la ignorància o la discrepància sana. Crec que si mai m’he atrevit a descobrir el meu cercle d’amistats de Twitter és precisament per la por a constatar que només m’envolto de persones que pensen com jo. Feliç 2023!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia