Mediterrani

Estic de vacances en un poblet del mar Mediterrani; des de la terrassa el contemplo, blau, immens, bonic... sempre canviant segons l’hora i el vent. Una meravella! De cop i volta, penso en totes les persones que han trobat la mort a les seves aigües; persones que no viatjaven per plaer, ni per descansar, ni per complaure l’esperit amb la visió del mar, sinó que per elles era una esperança de vida nova, una il·lusió, un nou futur. Sento una pena immensa, remordiments, reflexiono sobre la maldat d’uns homes que enganyen uns desvalguts. És la vida i la humanitat que crea aquestes desigualtats? És el mar tan bonic però que també pot ser tan blau, tan immens i tan traïdor.