La necessària revolució energètica

Per fer front al canvi climàtic no s’ha de ser gaire espavilat, només cal que els governs siguin prou intel·ligents per entendre que s’han d’aprofitar els recursos que la natura posa al nostre abast, com ara el sol, l’aigua plujana i el vent, i que aquests elements s’han de posar al servei dels humans i del progrés, que ens empeny per millorar el futur de les pròximes generacions; no entendre això és motiu suficient per dir que no s’entén de res.

S’ha d’obligar, però amb facilitats, les comunitats de propietaris de les construccions dels últims deu anys i les immobiliàries de les actuals i pròximes construccions a adaptar-les a l’energia solar, escalfor i aigua calenta, mitjançant l’aigua plujana, que també ha de servir per a la neteja sanitària dels habitatges, en favor de les reserves d’aigua potable i de consum.

El futur depèn de la cura que es tingui de la natura i de la conservació del planeta. S’han d’aprofitar el vent i el sol per a energia, i els rius i rieres per a l’emmagatzemament d’aigua plujana i alimentació de les deus subterrànies, mitjançant presses i rescloses. El progressiu augment de consum d’aigua per a diferents serveis i necessitats provoca que cada dia tinguem les aigües més fondes i més contaminades, per diferents raons que també s’han de tenir en compte.

En vista de les evidències catastrofistes que ja estem començant a palpar, i que de retruc afecten seriosament l’economia en general; crec que ha arribat l’hora d’enfocar el futur mirant més cap a les muntanyes i els boscos, procurant que el foc no faci la feina que hauria de fer l’home, i aprofitar la biomassa per a energia en substitució de gas o petroli, i repoblar tot el que es pugui i en zones recomanades, d’alzines i pins pinyoners; el planter d’aquestes plantes és fàcil d’obtenir, i és molt barat. No poseu cabres al bosc per netejar, perquè no quedaran plançons, i el bosc es morirà, si només hi ha plantes grosses que estan destinades a la transformació de biomassa; hem de cuidar els boscos, com els jardins de cada casa, no com els jardins públics, que molts fan pena, com els boscos.