Anormalitat i normalitat

Divendres 16, un dia normal a Catalunya. A les 19 h, com ja és normal, manifestació pels Jordis, quatre mesos a la presó, aquesta vegada tocava anar al pont de Pedra. Després, com és normal cada quinze dies, a Montilivi. Com és normal al minut 17 crits d’independència i trec la petita pancarta dels Jordis. Com és normal El Uruguayo Stuani marca un gol. Acaba el partit i com és normal des de fa temps el Girona guanya.

Abans de sortir del camp, els treballadors de seguretat em retenen i em diuen que els doni el carnet de soci, ja que he entrat amb la pancarta (fa mesos que la porto i mai no m’havien dit res) i que incito a la violència, ja que m’he aixecat, m’he girat i li he dit al meu company que està més lluny: “Aneu a Tabàrnia”, en to humorístic clar. Con el 155 hemos topado! Doncs em comuniquen que està penat amb 3.000 euros i que està totalment prohibit tornar a entrar amb la pancarta (petita) i incitar a l’odi i la violència. Tot això de males maneres i en un racó mig amagat. Un dels companys, que és advocat, em va ajudar i al final els vaig donar el carnet i van apuntar les meves dades en una llibreta.

Dimarts 20 de febrer el club es posa en contacte amb mi i en confirmen que els treballadors de seguretat són avisats per la UCO (Unitat de Coordinació Operativa) que està en mans dels Mossos i que controlen totes les càmeres que hi ha al camp. Per això em demanen el carnet i m’ informen que no torni a passar.

No voldria que aquesta anormalitat que m’ ha succeït a mi es converteixi en normalitat. I aprofito per animar tots/es els/les socis/sòcies del Girona que vagin a Montilivi amb alguna peça de color groc, gorres, bufandes, camisetes, llaços... O també és incitació a l’ odi?