2018. Any Pompeu Fabra.

Aquest any es compleixen 150 anys del naixement de Pompeu Fabra, orfebre de la llengua catalana, fidel al republicanisme i a les esquerres lliberals. El règim franquista el va foragitar a l’exili, a Prada, on va ser reconegut com a exiliat polític. Poc abans de morir (1948) ens va deixar un escrit dirigit a tots el catalans: “Nosaltres tindrem el que sapiguem guanyar. Cal reconèixer els nostres recursos i estudiar llurs possibilitats. No tenim un estret nacionalisme. Vivim de cara al món i si volem la plena sobirania pel nostre poble és per millorar la qualitat dels nostres conciutadans i per obtenir que Catalunya, intensament civilitzada, pugui oferir una efectiva col·laboració en l’obra de millorament i progrés de la humanitat.”

Avui molts dels ciutadans fidels al republicanisme i a aconseguir una plena sobirania dels nostre país, també són foragitats a l’exili i d’altres o són empresonats sense ser jutjats o són amenaçats de ser imputats en unes causes, potser legals, però totalment injustes. Les paraules del mestre Fabra encara són, avui dia, plenament vigents. Què volem guanyar? Què estem disposats a sacrificar per aconseguir-ho? I està dirigit a tothom, homes i dones, polítics, treballadors, empresaris, artistes, clergues, menestrals, joves i jubilats, tots sense distinció. No és hora de preguntar: què em pot donar Catalunya?, sinó de dir i sobretot fer: què puc donar per Catalunya?