Tirania

Acaba un altre curs escolar, i tot continua centrat en el mateix, el currículum i les assignatures. Assignatura, etimològicament, vol dir “aquell que segueix”, i sembla que el nostre sistema educatiu tracta d’això, de “seguir”, seguir cada dia, cada hora, cada minut, perquè tot està programat perquè el seguim sense perdre el temps en altres coses. Anar darrere i que et diguin constantment què i com, i amb cada pas ens allunyem més de la creativitat, la nostra; de l’originalitat, la nostra, i de l’autenticitat de qui som, dels nostres talents i habilitats. Com es pot brillar si només seguim? (...) Algú ho va escriure en un document llarguíssim que altres van aprovar amb una signatura i després van publicar en un llibre enorme perquè a ningú se li acudís no fer-ne cas. Tant se val si és lògic, adaptable, funcional o pràctic, no importa si té sentit o és obsolet, és llei escrita i no es pot replantejar perquè aquests que van signar diuen que caldrien anys. I encara que els cors de molts alumnes estiguin ferits, se sentin sols i necessitin saber com poden posar-se una tireta que els alleugi el dolor, aquests no han pensat que aquesta lletra negra, tirana i inalterable, els que se l’han d’empassar són petites ànimes que ningú escolta ni entén. Aconseguim un sistema educatiu adaptat als nens i al que necessiten, i que l’assignatura sigui únicament un mitjà per aconseguir-ho.