Opinió

Un aplaudiment per als avis

No fa gaire, vaig llegir que si els avis fessin vaga, el país es pararia, i encara que soni una mica exagerat cal reconèixer que avui dia s’han convertit en un gran pilar de la nostra societat. Els avis sempre van ser els encarregats de criar i educar els seus fills, de mimar i consentir els seus nets, però en l’actualitat tot això ha canviat. Per tirar una família endavant és necessari que treballin els dos progenitors, i els fills es queden a càrrec dels avis. Aquests han hagut de deixar de banda la seva jubilació, els seus passejos, i s’han vist obligats a ajornar una vegada més aquells viatges planejats. Els avis han passat a exercir de pares amb els seus nets, s’ocupen de tot: vestir-los, donar-los menjar, portar-los al col·legi i recollir-los, ocupar-se que facin els deures, que juguin una estona i, en fi, esperar que els seus pares vinguin a buscar-los. De nou horaris, presses, estrès, etc. Els fills sembla que no són conscients que els seus pares són ja grans i que molts no poden seguir aquest ritme. Haurien de cuidar-los més; en canvi, els carreguen amb més responsabilitats, prevalent sempre les seves necessitats abans que les d’ells. Jo no sé quina és la solució; imagino que haurien d’haver-hi més ajudes de l’Estat a les famílies. Mentrestant, valorem més totes aquestes labors que realitzen els nostres avis i com d’importants són per a la nostra societat. No és necessari que se celebri el dia mundial dels avis per recordar-nos-en i adonar-nos que hem d’agrair-los-ho d’altres maneres. Fem-ho cada dia, ells s’ho mereixen. Si per alguna raó llegiu això, avis, gràcies per tant.

Granollers (Vallès Occidental)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.