Ja ho deia en Pla

Quan comprovem que la política és tota ella un garbuix d’aprofitats, que ningú mira pel bé del poble sinó pels seus propis interessos, et cau l’ànima als peus i la majoria topa amb el parany de pensar que ara és així i que tot temps passat fou millor. Res de res, la política sempre ha estat una “m”... i sempre el poble, el que ha rebut mentre uns quants viuen de la rifeta i se’ls en fot tot. Mireu si és poc actual el que passa que repassant El quadern gris d’en Pla he trobat opinions com aquestes: “Política de crits, política morta.” “No he comprès mai l’interès que entre la gent susciten els polítics, el que hom sol anomenar el valor humà dels polítics. En qualsevol estament, hi ha gent de més valor.” Els polítics que ara ocupen les poltrones i remenen les cireres són d’ínfima qualitat. S’escridassen, com deia en Pla, i de cop es donen la mà tan amics per tirar endavant una qüestió que els convé a ells, no al poble, no ens confonguem. Ells, més rics; els pobres, més pobres. Han robat a tort i a dret, han espoliat el poble, han enganyat amb mil i una mentides, algun ha estat un somiatruites que ens està abocant a conflictes interminables, s’ha engarjolat gent que només volia estabilitat i han empresonat idees, que ja és fort. Ara tot està tan embolicat que no sap ningú el final de la història. Si en Pla aixequés el cap diria: “Ja us ho deia jo...”