Vull manar

Em pregunto què ho fa, que hi hagi aquesta lluita tan desenfrenada per guanyar poder. Parlo de política.

Tan encegats estan en aquesta lluita que els fa ser traïdors a la seva pròpia causa per tal d’arribar a governar. Que els fa oblidar que existeixen les hemeroteques, on es podran emmirallar i no es reconeixeran. Que per motius espuris, aquells que abans esgrimien unes idees ara en defensen unes altres totalment contràries. Jo en diria arribistes a ultrança.

Uns diuen que els mou el desig d’enriquir-se. D’altres diuen que ho fan per servir una comunitat, un poble, o que tenen un ego que els exigeix un càrrec per poder manar i tenir un ascendent sobre els altres. O que els agrada ser objecte d’adulació...

Servir la comunitat seria un motiu noble i l’únic vàlid si realment fos una realitat. Jo crec que n’hi ha pocs, d’aquests.

El motiu lucratiu és d’una baixesa que no té qualificatiu.

Els altres motius s’atenen potser més a unes característiques de personalitat.

El que potser no valoren prou és la disponibilitat a què se sotmeten quan accepten el càrrec i la responsabilitat que adquireixen a partir d’aquell moment. Durant quatre anys no seran amos de la seva persona si realment ho volen fer bé: el govern comporta, a part de les tasques normals, una assistència constant a reunions, actes culturals, populars, socials... que els condicionaran la vida personal i familiar.

Tal com deien els nostres avis: qui té el cul llogat no seu quan vol.