Quan s’acaba l’estiu

Estem a final d’estiu, i tota aquella gent que, d’una manera o altra, ha pogut fer les esperades vacances tornarà a la normalitat del seu dia a dia; tot i que alguns amb certa recança, per allò de la síndrome postvacacional. Però, si hi pensen una mica, poden considerar-se afortunats, ja que voldrà dir que tenen feina.

Però, tot i que l’estiu, pròpiament dit, no s’acaba fins al 21 de setembre, molts ja el donen per acabat, entre ells els polítics; sobretot aquells que han deixat coses a mig fer. Pel que fa a Catalunya, caldrà tornar a reunir el Parlament per enfocar un tema molt principal, l’aprovació del pressupost per al 2020. En el cas que no hi hagi acord i calgui tornar a prorrogar l’actual –que és del 2017– és probable que tot pugui acabar amb la convocatòria d’unes noves eleccions.

Un altre tema pendent, aquest en l’àmbit de d’Estat, és poder arribar a un acord que permeti nomenar Pedro Sánchez president, la qual cosa no es presenta gaire fàcil. I, finalment, un altre tema pendent i esperat per molts amb gran preocupació és el del veredicte del Tribunal Suprem sobre el llarg judici dels nostres polítics empresonats. De la delicada sentència que dicti el president del Tribunal, senyor Manuel Marchena, en dependrà, no solament la situació futura d’ells, sinó de tots els esdeveniments que se’n poden derivar.

Per tant, aquest estiu ha sigut un dels més calorosos que es recorden, però obre la porta a una tardor que, per altres conceptes, ho pot ser tant o més. Esperem i preguem que, malgrat els mals auguris que suren a l’ambient, tot acabi de la millor manera possible, pel bé de tothom.