Progrés

Sembla ser que algunes autoritats continuen apostant per la massificació del territori, des de la profunda convicció que el progrés significa intervenir de manera permanent sobre els recursos naturals. Així ho fan des de fa uns 50 anys; l’esquema d’intervenció és exactament el mateix, per més que la tossuda realitat ens assenyali cada cop de manera més meridiana i insistent que el que cal és precisament frenar en sec aquest progrés que no ens fa progressar, sinó que ens fa anar enrere, en benefici dels interessos d’uns quants per sobre de les majories i del medi ambient. Autoritats de tota mena, promotores, constructores, immobiliàries, etc. estan permanentment desnaturalitzant la natura en nom d’una idea de progrés obsoleta de domini envers el medi ambient que sembla que els doni carta blanca per intervenir i modificar fins a l’últim racó del poc que queda. Tenim platges amb l’entorn urbanitzat com si fossin una avinguda de Barcelona, muntanyes que en realitat són urbanitzacions entortolligades on cada casa te piscina i mira cap al mar, camins de ronda de tots els estils imaginables: amb mosaics, ponts de ferro, esglaons, miradors, etc. i que de camí només tenen el nom; aparcaments de cotxes allà on hi havia camps de conreu, carreteres, rotondes, autovies i autopistes; ports esportius, amarradors, hotels, càmpings, apartaments... i sembla que encara no en tenim prou. La manera de sobreviure enmig de tant desencert és precisament deixant de modificar i transformar l’entorn (construir, ampliar, canviar, edificar...) i dedicar-nos a intervenir i arreglar allò que amb l’antiga idea de progrés, avui ja ens cau a sobre.