L’esperança de la Sra. Nebrera

Ens han dit de tot, però encara no havia sentit “esbojarrats” (però encara no hi ha hagut ni morts ni ferits ni cap trencadissa, ni n’hi haurà). Diu al seu article que el problema s’enquistarà. Jo diria que està enquistat des del Compromís de Casp.

I unes quantes reflexions: 1. Com diu el Sr. López Burniol, en aquesta disputa qui ha de fer el primer pas és l’Estat, que és el que té tot el poder, com no es cansa de demostrar-ho i recordar-ho en tots els aspectes. 2. Si és veritat que la situació està en un cinquanta per cent per cada part (cosa que tothom diu, però encara s’ha de demostrar), el més racional seria fer un referèndum i aclarir-ho. 3. Recordi que en trenta o quaranta anys la població de Catalunya ha augmentat un cinquanta per cent. Tots aquests nouvinguts, desconeixien la problemàtica entre Catalunya i l’Estat espanyol, no tenien ni idea que existís. Però ara estan sofrint la discriminació a què ens té subjecte l’Estat i patint en tots els àmbits les seves conseqüències. Fixi’s, quan va a qualsevol ciutat catalana, que la densitat d’estelades als balcons disminueix en raó directa a la distància del centre de la ciutat.

La gran pregunta és: com reaccionarà aquesta nova gent en el futur pròxim? Un fet molt decisiu en aquest cinquanta per cent al·ludit.