Sospites esdevingudes certeses

El 17 d’agost del 2017 va quedar clara la complicitat entre el terror i el CNI. Increïble, oi? Doncs Público ho confirma i la claveguera calla.

Fi d’un judici manipulat “para escarmiento” en espera, amb els presos polítics pendents de sentències duríssimes. En paral·lel, alliberen Sandro Rosell, víctima de dos anys de presó preventiva, per haver estat president del Barça. I la jutge instructora, directiva del Real Madrid?Sí, tot lliga! Barcelona registra vagues d’empreses que gestionen també a Madrid. La delinqüència s’incrementa un 30%. Els assassinats es multipliquen a causa de les drogues. Violacions i abusos sexuals cada dia... I a Madrid no hi passa res de tot això? Ja tenim els Mossos en entredit, policia de segona divisió, ens diuen. Solidaris ells, tant el PP com el sindicat de CNP suggereixen a l’autoritat competent l’enviament d’uns quants milers de piolins per superar la desprotecció Colau. No recorden, però, l’agressió del l’ 1-O. Cal continuar dient-los “ni oblit, ni perdó”?

Les lleis marítimes obliguen a salvar o rescatar la gent que ha patit un naufragi. El feixisme italià no els deixa desembarcar a Itàlia; el socialisme espanyol tampoc els deixa baixar de l’Open Arms en cap port espanyol excepte Algesires. Per no tenir permís de rescat els estan preparant una sanció monumental i exemplar. Cretins! El nostre govern ens informa que Espanya, amb independència de l’espoli anual, ens deu el que no està escrit, però basat en compromisos estatals esdevinguts lleis. Recordem quelcom d’allò de “cumplir las leyes”? però no poden pagar perquè el govern està en funcions.

Tot seguit surt la solidaritat autonòmica, el vividor compulsiu amb els diners d’altri, “no está para rebeliones” llevat de l’aplicació d’un segon 155. Sorprenentment s’hi afegeix el cònsol dels Estats Units, que alerta els seus conciutadans de la perillositat de Barcelona, com si als EUA no fos legal la tinença d’armes per protegir-se. Senyor cònsol, nosaltres no hem arribat tan lluny. I sí, és veritat, a la insubmisa Catalunya, entre totes les coses que fem malament, hi ha el fet de mantenir salada l’aigua que besa les nostres costes. En vista de tant d’interès a desprestigiar-nos, voleu dir, amics, que l’Onze de Setembre ens hem de quedar a casa?