La Diada 2019

El meu millor amic és molt madridista. Com que és el meu millor amic em dona consells sincers sobre què hauria de fer el Barça en un fitxatge, en l’alineació o en el joc. Però compte, mai el teu contrincant et dirà res que realment vagi a favor teu, tant si és sincer com si s’aplica a enganyar-te. Només tu has de decidir què creus que és millor per als teus. Potser l’encertes, potser t’equivoques.

Ara tens davant la diada de l’Onze de Setembre, i tens una pila de gent mirant d’influir-te. Ciutadans populars que et diuen que ets un delinqüent, camarades que diuen que “no podemos” o que criden que excloem la meitat del seus socis, lista. Fins i tot tens descreguts dels propis teus, desenganyats, tan nocius com els altres, verinosos, perdedors que han perdut per avançat.

Fes el que creguis, però recorda sempre que avui no estem en guerra, estem plantant, estem regant i estem abonant un futur diferent per als nostres germans, fills o nets. Estem fent un homenatge als presos, no només als d’ara, als de la grisor del franquisme, als qui els varen empresonar l’ànima, a qui robaren la joventut. Alcem la veu pels represaliats, pels maltractats, pels ignorats...

Oblida la unitat, eixamplar la base, la unilateralitat, el referèndum acordat, tallar carreteres o la vaga general. No pensis en els polítics, pensa en qui depèn del que tu facis avui, qui et necessita ara, ara mateix. Que no pugui mai pensar que et vas cansar, que et vas avorrir o que et vas rendir. Que no cregui que eres un covard que no va fer tot el que podia.

Jo hi aniré. A veure tu què decideixes fer. Però decideix sense por.