A l’àvia Carme

Només puc recordar moments feliços amb tu i puc parlar en boca dels meus germans per dir que ells pensen el mateix.

Sempre contenta, riallera, se’t veia feliç, nosaltres érem petits i ens cuidaves, desitjàvem estar amb tu i amb l’avi. Heu estat uns avis modèlics.

Recordo que, quan baixàvem de la casa de pagès arribava un punt on podíem trencar cap a Sarrià o cap a Girona. Tots tres creuàvem els dits darrere els seients dels pares, fins i tot a vegades ho dèiem en veu alta: “Plis, plis, a Sarrià”. El dia que girava cap a l’esquerra ens tornàvem bojos d’alegria. Quan anàvem a la dreta ja marxàvem amb el cap jup.

També recordo un dia, quan en Jordi va arribar més d’hora i es va amagar sota la taula. Ens vàrem asseure a dinar la Marta, tu i jo. Tu no volies començar fins que hi fóssim tots, però nosaltres vàrem insistir. De cop i volta et va agafar per una cama i tu vas fer un bot i vas quedar dreta de cop. Ens vàrem posar a riure com bojos, sense pensar en cap moment que et podia donar un xungu; érem nens. Al final t’ho vas agafar rient. No et podies enfadar amb nosaltres.

Vas estar amb mi en moments bons i no tan bons, sense retreure’m mai res. Sé que hi havia coses que no entenies o no hi estaves d’acord, però sempre et vaig tenir al meu costat.

Ho recordo tot bo de tu. M’has ensenyat molt i he gaudit de la teva companyia molts anys. T’estimo i t’estimaré sempre.

El 25 d’agost ens vares deixar, però sempre continuaràs dins el nostre cor. Gràcies per ser com eres. Gràcies per tot.