Nit a l’AP-7

Sobre les 18 h del dimarts 12 de novembre de 2019 vàrem entrar a l’AP-7. Anàvem a buscar la nostra filla. La nostra filla va en cadira de rodes. Sobre les 18.15 h vàrem haver d’aturar el nostre vehicle i sol·licitar a un dels nostres fills que cuidés la seva germana. Li ho agraeixo. Iniciarem un temps de contrarietat i d’incertesa.

A poc a poc anaren arribant persones al tram de l’AP-7. Les barricades estaven fetes per material d’obra i per matolls, arbres. També la natura estava tallada com molts de nosaltres? Sobre les 19 h arribà la policia. Feren un primer avís. Després un segon avís. Mai va arribar un tercer avís. Sobre les 22 h policia i mossos d’esquadra varen marxar de l’indret.

L’acte reivindicatiu va durar fins a les 23 h. Va ser un bon acte d’expressió popular. Per radio macuto vaig saber que en teníem per hores. Vaig haver de sol·licitar ajuda als meus germans. Els agraeixo el seu suport i ajuda. Algunes persones es quedaren. Moltes marxaren. Quan els veia marxar em preguntava per què ells/elles podien anar a casa seva i les persones aturades no. Sobre les 6 h vaig apropar-me a una de les moltes fogueres. Estaven xerrant. Quan varen acabar de parlar els vaig preguntar si havien valorat la situació de persones com la meva. Un jove em va dir: “Vosaltres, els grans, heu fracassat en el diàleg i ara hem sortit els joves.” Té molta raó. El que vivíem allà és conseqüència del fracàs del diàleg i de la capacitat de trobar solucions. Ara bé, crec que aquests fets no estan en la línia del pacifisme català. Els vaig proposar trobar solucions. Em varen contestar: “Fem el que ens diuen.” Qui? Em varen contestar que no els coneixien. Per la qual cosa, “als que ho dirigeixen”, els dic que és positiva la força dels joves, la força de les persones, i els sol·licito que trobin vies d’un bon saber fer català. Hi vaig veure una pancarta grossa amb el dibuix d’una dona amb la seva mà alçada empunyant una falç. M’hauria agradat veure-hi una pancarta grossa amb els empresonats i exiliats per la reivindicació democràtica catalana. Agraeixo l’atenció rebuda de joves voluntaris que ens preguntaren si volíem quelcom per a menjar o per a beure.