Opinió

Una de tribunals

M’ha tocat viure en un estat que es fa anomenar democràtic en el qual els polítics deleguen una part important de les seves funcions en tota una sèrie de tribunals com el TS, el TSJC, i és clar, el TC, a qui organismes internacionals ben reconeguts li han qüestionat tant la seves actuacions com les sentències que ha dictat respecte al procés català. Ara en tenim un altre, el Tribunal de Comptes, que segons diu la Viquipèdia les seves funcions seran: “exercir el control extern de l’activitat economicofinancera del sector públic estatal, autonòmic i local, així com de la comptabilitat dels partits polítics. Tots els seus càrrecs seran nomenats pel Congrés de Diputats i el Senat”. Doncs bé, aquest tribunal castiga els polítics que no li són amics i que només volen referèndums, a respondre amb el seu patrimoni personal de les seves malifetes i, en canvi, quan desapareixen centenars de milions d’euros com, per exemple, en el cas Gürtel o als ERO d’Andalusia, els troba la fórmula per no tocar-los la butxaca. És ben curiós que entre els seus consellers hi figurin el Sr. Manuel Aznar i la Sra. Margarita Mariscal de Gante: un és germà i l’altra va ser ministra de D. José María Aznar. Mentrestant em venen a la memòria unes declaracions, primer de la Sra. Alícia Sánchez Camacho i més tard del Sr. Pedro Sánchez, que reconeixien que és bona cosa tenir una certa afinitat i amistat amb alguns membres de la judicatura, ja siguin fiscals, magistrats,... En vista de tot plegat, només demano que quan sigui gran pugui viure en un país democràtic que, com a tal, tingui una separació de poders tal com Déu mana. Amén.

Girona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.