La ciutadania sí que té qui la defensi

Fa pocs dies vam anar amb els alumnes més joves de l’institut, els de 1r d’ESO, a conèixer millor l’ajuntament de Girona i fer una acurada anàlisi de les semblances i diferències d’alguns barris del centre de la ciutat, a la riba dreta (Barri Vell) i a l’esquerra (Mercadal) de l’Onyar. Va ser ben profitós. El que potser em va interessar més va ser que fóssim rebuts pel defensor de la ciutadania de Girona, el Sr. Ramon Llorente.

Li hem d’agrair com va explicar no només els fonaments i el perquè de la seva feina i encàrrec, sinó també les respostes al que els més joves necessiten saber i entendre millor: que tots som corresponsables de la convivència a la ciutat i que hem d’adquirir aquelles virtuts i competències cíviques que la facin possible ara i en el futur. Certament, en una ciutat –i més amb els mitjans digitals actuals i amb persones assenyades a les institucions que escolten la gent– s’hi pot viure molt bé, ben atesos i fent sentir, quan cal, el nostre parer o les queixes. I no només en períodes electorals, sinó en el dia a dia. Els drets de les persones no queden en stand by entre elecció i elecció.