Boicot als premis Goya

Sembla mentida fins a on pot arribar la brutal i hostil ofensiva empresa pels partits de l’oposició de dretes en contra del nou govern del PSOE i de Podem, i de les negociacions d’aquest amb ERC, que els seus mitjans “afectes”, la popularment coneguda com a “caverna mediàtica”, s’han carregat, fins i tot, la gala dels premis Goya d’enguany, ja que els han eliminat pràcticament en les seves edicions del diumenge 26 de gener passat, l’endemà mateix de l’entrega dels citats premis.

No hi ha cap d’aquests diaris que en les seves edicions de paper col·loqui a les seves respectives portades la notícia de l’entrega dels premis Goya, a diferència de l’any passat en què tots ells sí que ho varen fer per tal de parlar de Campeones i El Reino com a guanyadores del Goya a la millor pel·lícula i de set guardons, entre altres el de millor director, respectivament.

I pel que fa a les seves pàgines interiors, la informació sobre la citada gala varia des de l’única pàgina que li concedeix el diari El Mundo, fins a les tres pàgines de La Razón o les dues de l’ABC, dedicades aquestes últimes a les artistes millor vestides dels Goya, sense, però, que cap parli del realment important, és a dir, de qui van ser els guanyadors d’aquest any, probablement, perquè la gala va acabar massa “tard”.

En lloc dels premis Goya, van preferir posar, tant a les seves esmentades portades com a la seva informació interior, un munt de pàgines dedicades a la notícia de la visita a Madrid de Juan Guaidó, el dirigent opositor veneçolà, autoproclamat “president electe” de Veneçuela, a fi d’utilitzar la polèmica que ha generat aquesta visita a Espanya per tal de desgastar i atacar el govern espanyol, volent-lo fer inclús “còmplice” del règim veneçolà de Maduro.

És sorprenent (o no?) que precisament aquells que fan sempre permanent i pública ostentació del seu patriotisme i de la seva espanyolitat siguin ara els que estiguin disposats inclús a menysprear i a carregar-se el cinema i, per tant, la cultura espanyola amb tal de poder així anar en contra del govern del “traïdor” Sánchez, instrumentalitzant barroerament en benefici propi la terrible crisi que afecta aquell país sud-americà.