Tenen un tresor

Fa dos anys llargs vaig escriure això: “Tenen un tresor i l’estan dilapidant. Els nostres polítics tenen darrere seu un poble com poques vegades, o mai, han tingut altres polítics en el món; un poble que fa anys que es manifesta de manera multitudinària i pacífica, que s’ha posat samarretes de tots els colors, que ha fet tota mena de numerets i de performances, que va fer el 9-N, que va fer l’1-O (els vam fer la gent, no els van fer ells), que va aguantar el tipus i les garrotades, que d’ençà dels empresonaments i processos judicials s’ha mobilitzat constantment, que ha fet esmorzars, dinars i sopars de tots els colors, que ha recollit quantitats ingents de diners en poques hores per pagar fiances i despeses judicials. Tot això ho estan llençant vergonyosament per les seves politiquetes de curta volada. Tenen por?, que pleguin; és per diners?, que intentin guanyar-se la vida com tothom que bé que els altres ho fem; és perquè en el fons ja els està bé anar fent la viu-viu enganyant la gent de bona fe?, miserables; és perquè són uns ineptes?, doncs a plegar també. La gent estimem el país, hem posat esforços, diners, l’esquena i la cara, i que ningú no s’enganyi: ho continuarem fent, si no amb aquests dirigents, amb uns altres; però ja n’hi ha prou d’aquest color, no es mereixen el poble que tenen!!” Li poso data d’avui?