El patiment dels músics

David Carabén, cantant de Mishima, va dir el 15 d’abril passat a RAC1, entrevistat per Jordi Basté: “Aquesta mena de confinament, a l’hora de compondre, ens ha anat bé.” I jo no vaig poder evitar pensar en aquells músics, molts cops anomenats “artesans de les nostres festes populars”, que estan patint per omplir la nevera.

L’agenda d’actuacions il·lusionant d’aquest 2020 se’ls ha esfumat sense remei i han hagut d’escoltar a la ràdio un discurs gens corporativista que no els representa. L’Ajuntament de Cubelles ha anunciat que els 200.000 euros pressupostats per a la festa major d’aquest any els destinaran a ajuts directes a autònoms, empreses i famílies. I jo em pregunto: que és que no són autònoms els músics, firaires, actors i pallassos que volten per les festes majors dels nostres pobles? Que no tenen empreses amb despeses mensuals? Que no tenen famílies a qui cuidar?