Lluita constant: l’avi i el camp

L’avi va crear un camp pedra a pedra, des de zero. El va cuidar des del principi i ho ha fet durant molts anys. Però ara no pot fer altra cosa que mirar l’oratge a les notícies i preguntar-se si la falta o l’excés de pluja destrossarà la seua terra, no pot fer res més que donar la collita per perduda, no per la llei sinó per vulnerabilitat a la malaltia. Aquesta és la situació de moltes persones grans. Mentrestant els joves ens mantenim en la ignorància, suportant el confinament com ho suportem tot: tancats en la nostra bombolla tecnològica, sense adonar-nos que la terra on abans ens omplíem de fang està en perill. No ens adonem que tenim un deute, amb els avis i amb la terra. L’agricultura no és una excusa, és una necessitat i algú ha de salvar-la. Què passarà si no amb els camps?