Homenatges

No vull treure importància a ningú, al contrari, molt de respecte. Però trobo que aquests homenatges diaris a les vuit del vespre ja passen de taca d’oli. Repeteixo, no vull treure importància a ningú. Crec que els que ens mereixem l’homenatge som els que hem parat sense cobrar res, els autònoms, els treballadors que han perdut la feina, el microempresari, etc. Aquesta gent ha hagut de pagar les factures pendents, assegurances socials, lloguers... sense cap ingrés. I ara, un desconfinament lent i parcial. Al CAP, mentre m’atenien, parlaven entre ells de reconfigurar les vacances perquè “com que no es pot anar enlloc...”. No teniu en compte que, per als que he esmentat abans, les vacances han estat aquests dies de confinament! L’homenatge ens el mereixem nosaltres. Ells han fet la feina i han cobrat per fer-la. Nosaltres, no. D’acord que les condicions han estat difícils, però nosaltres també treballem amb condicions difícils, a 40 graus a l’estiu i a 5 graus a l’hivern, amb les mans brutes o sota un vehicle, però són gangues de l’ofici. Molt de respecte per a tothom però l’homenatge me’l cobro jo.