Quatre dies a l’hospital Sagrat Cor

El dijous 30 d’abril vam avisar el 061 –a través del Servei de Teleassistència Municipal, que funciona molt bé– i una ambulància es va endur la meva mare, de 96 anys, amb símptomes d’ofec, tos i febre. A urgències de l’hospital Sagrat Cor em van dir que al migdia la pujaven a la setena planta, on li farien més proves. Allà no es poden visitar els malalts per evitar contagis, però em van dir que el metge que la veiés ja em trucaria per explicar-me com anava tot.

Reconec l’esforç de les infermeres que em deien que tenia posada la via i una mascareta amb oxigen i que estava estable, però que no podien dir-me res de proves o del seu estat de salut, perquè només ho pot fer el metge. Vam intentar parlar amb la Unitat d’Atenció al Pacient, però estava tancada perquè era festa! Van passar tres dies eterns fins que la metgessa de guàrdia de l’hospital –no de la planta, que he d’entendre que no n’hi havia en els tres dies!– em va trucar diumenge per confirmar que havia donat positiu de Covid-19, però que estava estable, i que dilluns ja tindria el seu metge i em trucaria per explicar-me’n més detalls. I sí, ho va fer dilluns al matí i va informar que estava greu. A la tarda ja era morta.

No puc dir res sobre una mort que devia ser inevitable, però es pot estar tres dies festius sense cap metge que se’n faci càrrec i que informi la família? Surto al balcó cada tarda a aplaudir el personal que ens cuida en plena emergència perquè el seu esforç és titànic, però és immoral que retallades i privatitzacions els facin treballar en condicions tan precàries. I que ho paguin tant ells com els pacients! Per gestionar la salut no haurien de rebre diners públics els fons inversors amb afany de lucre.