Als nostres pares

Quan les patologies i les malalties superen els familiars és hora de prendre una dura decisió. Ha arribat el moment de portar els nostres pares a una residència. Mai penses que hagis de deixar els que t’han cuidat i estimat tant en un lloc que simplement és un negoci. I amb l’arribada de la Covid-19, confinats, no pots visitar-los. Has de creure el que et diuen i, quan reps la trucada, simplement és mort, sol, sense acompanyament familiar.

Aquest és el millor lloc? Tothom et va aconsellar que sí, però quan arriba el moment crític de la malaltia no el porten a un hospital. Ja no són rendibles. En el seu comiat només poden assistir tres persones, no hi ha lloc per a tots els éssers estimats. Et preguntes si ha estat una bona decisió i et queda la sensació que el sistema ens ha abandonat. La pandèmia ens ha fet veure que som vulnerables i que els nostres pares han estat les víctimes de tot plegat. Potser cal rectificar el model de les residències.