La Covid i el mar

Des de casa meva es veu el mar. Es veu ara, perquè, fins fa unes setmanes, el més normal era que mar i cel es confonguessin en una capa grisa que cobria tota la ciutat. Ara gaudeixo d’una vista nítida cada dia. Puc localitzar els edificis més emblemàtics, puc contemplar el mar d’un blau intens, veure-hi vaixells i distingir la línia que el separa del cel. I és una imatge meravellosa. Amb la limitació de circulació de vehicles, la contaminació ha disminuït ostensiblement. Necessitàvem una pandèmia per frenar aquesta bogeria? Volem que a Barcelona respirar no sigui un esport de risc i potser aquest és un bon moment per plantejar-se que la salut ha de ser una qüestió prioritària sempre. Una salut que comença per la qualitat de l’aire que respirem.