Covid-19 i conciliació familiar

La conciliació familiar és un tema que en aquesta època ha desaparegut radicalment. Els pares teletreballem amb els nens a casa, juguem amb ells, els fem el menjar, netegem, traiem el gos, anem a comprar i, si podem, fins i tot dormim. Els col·legis no obriran fins al curs següent, i la tornada podria ser amb la meitat de la ràtio, tampoc hi ha res segur. Són sis mesos amb els nens a casa. M’encantaria poder gaudir de la seva infància, però en aquest moment la crisi econòmica m’obliga a no parar de treballar en unes condicions si més no estressants. Em vaig proposar no renunciar al món laboral encara que em costés invertir tantes hores en la meva feina ja abans de l’arribada de la Covid-19. Hi he de renunciar ara per estar amb el meu fill? I si és així, podrem sostenir l’economia familiar amb un sou a casa si no sabem tan sols si conservarem la feina? Per què assumim que és la mare la que hi ha de renunciar? No seria millor que les empreses, col·lectius i sindicats es posessin d’acord per oferir unes condicions òptimes de cara a la conciliació familiar? Hem caminat molt per ara tornar enrere. Aprofitem aquest moment per reconstruir vells camins i plantejar un món on capiguem tots.