Escoles ordinàries ‘vs.’ escoles especials

Aquests dies estem sentint parlar molt de la llei Celaá, que, segons he llegit, el que vol aconseguir és que les escoles d’educació especial esdevinguin centres de recursos educatius i que només en casos molt concrets atenguin alumnes amb necessitats de suport molt altes. Em sorgeixen diversos dubtes. Què passarà amb els infants que no necessitin tant un gran suport de tipus educatiu però sí de tipus social? Aquesta llei proposa un sistema educatiu més inclusiu, però és real o és utòpica? Tenint en compte que actualment molts dels alumnes amb NEE que estan escolaritzats a l’ordinària van a les aules SIEI i, per tant, no estan amb els companys, llavors podem parlar d’inclusió o estem parlant d’integració?

I per acabar, el que més em preocupa és el benestar socioemocional d’aquestes persones i que no passin a ser “nens mascota/nens bebè” o que pateixin bullying. M’agradaria concloure aquesta humil opinió amb la idea que sí que estic a favor d’un sistema que inclogui tots els alumnes, però el que em sembla més important és que ens hauríem de centrar en cada infant o jove per decidir el que és millor i on estarà millor, i on podrà desenvolupar-se millor.