La importància de creure en la música

Amb 19 anys vaig marxar a Alemanya. Em deien que allà podria fer més carrera com a músic, que les opcions laborals són més i més bones. Ara ja fa nou anys que hi visc i treballo com a violoncel·lista.

El que he après en aquests anys va molt més enllà de la música i d’haver d’adaptar-se a una nova cultura, llengua, clima i modus vivendi. He après que Alemanya té el quàdruple d’orquestres que Espanya o que el percentatge de visitants als concerts de clàssica amb un sou inferior a 1.500 euros mensuals és major que el dels que cobren un sou per sobre dels 3.000 euros. Això és gràcies a la inversió del govern en cultura i les facilitats perquè la música arribi a tothom. Perquè creuen en el poder i en la importància de la música.

És en moments com ara que em sento afortunada de viure a Berlín. El govern està donant ajudes a músics autònoms i està impulsant iniciatives artístiques per donar opcions als qui ens ha desaparegut la professió. Jo em miro el govern espanyol i em sento decebuda perquè potser ara hi ha molts altres temes a “solucionar”, però l’error ve de lluny. La crisi del coronavirus només fa que evidenciar-ho i coronar l’Estat espanyol com un estat antisocial ple de desigualtats econòmiques i injustícies.