Algú ho havia de dir

Quan intentes plantar cara a segons quins procediments per tal de defensar els drets i les llibertats de les majories en un entorn mafiós, encara que aquest sigui d’àmbit extern, normalment et surt el tret per la culata. Ja fa temps que estar a primera línia en política independentista vol dir ser valent, digne i assumir riscos. Si no és així, val més deixar pas a d’altres que hi estiguin disposats, que d’haver-ne de ben segur que n’hi ha. Però, és clar, millor enganyar i viure a la parra ben empoltronit.

Si el secretari general no publica el text íntegre d’una resolució parlamentària, està atemptant contra els drets i les llibertats del nostre país i se suma a la repressió estatal, i si el president del Parlament de Catalunya no fos un poruc, acomodat titella del sistema, hauria donat la cara juntament amb el president Torra per tal de depurar responsabilitats, fent saltar caps. Ja que la desobediència del secretari general al Parlament de Catalunya es pot salvar a través de les instruccions directes del president del Parlament de Catalunya.

D’altra banda, ja sabem tots com legisla l’Estat espanyolista, corrupte, mafiós i mancat de Dret.