L’abisme d’acabar la carrera

Vinc a queixar-me una estona, com faig les 24 hores del dia. Però fent-ho d’aquesta manera sembla que no em desfogo amb ningú en concret i deixo en pau ma mare i els meus pobres amics, que estan farts de mi. Tinc 23 anys i en fa un que vaig graduar-me en periodisme. Des de llavors busco feina sense parar sense gran èxit. Durant la carrera he treballat il·lusionada, però en sortir de l’àmbit de convenis amb la universitat sembla que el teu futur com a empleada s’esfumi. El famós “es busca estudiant en pràctiques” queda reduït a “es busca periodista amb cinc anys d’experiència i anglès nadiu”. És a dir, un perfil de periodista d’elit que pocs podem aconseguir just després de graduar-nos. Què hem de fer?