Llibertat de viure
La bestiola segueix aquí. I també els qui, en nom d’una llibertat –tan qüestionable com que atempta contra la dels altres per seguir vivint–, neguen la realitat de la pandèmia menyspreant les advertències de les autoritats sanitàries. Actituds d’irresponsable temeritat –o de prepotent xuleria– en qualsevol reunió social on no es respectin distàncies ni l’ús de mascareta ens poden portar a repetir indesitjats confinaments, amb les fatals conseqüències sanitàries, socials i econòmiques que gairebé suposàvem superades. No és temps de frivolitats, com aquest afany de manifestar-se en tumultuoses concentracions, contravenint a les normes per evitar contagis.
El virus ja ha causat massa morts, especialment a la gent més vulnerable per raó d’edat. Algunes actituds socials i certa metodologia (ara anomenada protocol) aplicada a alguns afectats per la pandèmia tenen alguna cosa a veure amb el que s’ha convingut a anomenar genocidi. El temps dirà si aquest terrible qualificatiu és o no aplicable a aquest horror del qual alguns encara tractem de sobreviure.
Barcelona