Juliette Gréco i la cultura europea

L’estrella de la chanson Juliette Gréco (1927-2020), acabats de fer els 20 anys, un bon dia acudí a veure Jean-Paul Sartre i va anunciar-li que volia ser cantant de cançons intel·ligents. Sartre l’adreçà a Joseph Kosma, que havia musicat el poema de Jacques Prévert Les feuilles mortes... I així, Juliette Gréco s’inicià amb el seu estil inconfusible, cantant els millors poetes del seu temps: Carco, Desnos, Mc. Orlan, Prévert..., o interpretant les dels seus col·legues i amics Brel, Aznavour, Brassens, Trenet, Ferré. Aquest va ser el període de la França del president De Gaulle i del ministre de Cultura André Malraux, en què París encara era el far espiritual que il·luminava la cultura europea. Però com a conseqüència del mitificat Maig del 1968 que catapultà Georges Pompidou a la presidència de la República, d’un dia per l’altre el món de la cultura es capgirà per acordar-se amb la dels Estats Units.

Deu ser a conseqüència de tot això que encara avui els polítics de la UE no mouen ni un dit perquè la nostra cultura sigui la de tots, la de tots els europeus...