El lector escriu

Juliette Gréco i la cultura europea

L’estrella de la chanson Juliette Gréco (1927-2020), acabats de fer els 20 anys, un bon dia acudí a veure Jean-Paul Sartre i va anunciar-li que volia ser cantant de cançons intel·ligents. Sartre l’adreçà a Joseph Kosma, que havia musicat el poema de Jacques Prévert Les feuilles mortes... I així, Juliette Gréco s’inicià amb el seu estil inconfusible, cantant els millors poetes del seu temps: Carco, Desnos, Mc. Orlan, Prévert..., o interpretant les dels seus col·legues i amics Brel, Aznavour, Brassens, Trenet, Ferré. Aquest va ser el període de la França del president De Gaulle i del ministre de Cultura André Malraux, en què París encara era el far espiritual que il·luminava la cultura europea. Però com a conseqüència del mitificat Maig del 1968 que catapultà Georges Pompidou a la presidència de la República, d’un dia per l’altre el món de la cultura es capgirà per acordar-se amb la dels Estats Units.

Deu ser a conseqüència de tot això que encara avui els polítics de la UE no mouen ni un dit perquè la nostra cultura sigui la de tots, la de tots els europeus...

París



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia