La llengua de l’imperi

Un diputat ultradretà del Parlament espanyol va dir en sessió parlamentària, referint-se als catalans i la immersió lingüística: “Hay que obligarles a hablar la lengua del imperio...” El que no especificava era si es referia a l’imperi espanyol o al català. Si no fos perquè el fanatisme, l’ultranacionalisme i la ignorància sempre van de bracet, aquest personal sabria que al segle XIII, mentre el rei de Castella i Lleó, Alfons X dit el Savi, escrivia les famoses Cantigas en galaicoportuguès i provençal –llengua germana del català– i maldava perquè el castellà deixés de ser una llengua vernacla i aïllada per convertir-la en llengua d’utilitat social i politicoadministrativa, el català ja era la llengua d’un gran imperi naval, amb Barcelona de capital, que comprenia tota l’àrea d’influència de la Mediterrània, amb la seva quota –pròpia de tots els imperis– de conquestes, massacres i genocidi (València, Dénia, Múrcia, Mallorca, Menorca i Sardenya).