De tot cor

A tots els que en siguin responsables, directament o indirectament, per acció o per omissió, a tots sense excepció els desitjo de tot cor que, quan els arribi el moment, hagin de morir sols i lluny dels seus éssers estimats (si és que en tenen), com ha hagut de morir la senyora Antònia Beltran. Aquesta senyora ha hagut de morir tenint el seu fill, en Josep Miquel Arenas Beltran, conegut com Valtònyc, lluny perquè no pot tornar a l’Estat espanyol degut al fet que una sèrie de gent l’ha processat i condemnat a presó per haver dit unes quantes veritats respecte d’un personatge que ell mateix s’ha encarregat de ratificar fugint de nit a una satrapia amiga. Doncs això és el que us desitjo: que moriu sols i sense el més mínim consol de ningú estimat. No desitjo pas que us moriu abans del que us toqui, no; que consti que no dic pas això, no sigui que encara algú llegeixi alguna cosa que no he escrit; però em reitero en aquest desig i ho faig perquè sou mala gent, molt mala gent.